Resultats de la cerca

Frontereres amb el tibetobirmà, del qual tenen gran part de llur vocabulari, les llengües miaos posseeixen mots d’origen xinès, de factura, però, recent Hom discuteix encara si cal considerar aquestes llengües com a pertanyents al grup sinotibetà o a l’austronèsic

Els karens parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot budistes i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia el criteri d’adscripció és sobretot territorial habiten majoritàriament a la frontera sud amb Tailàndia, a l’estat de Karèn i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi Hom en distingeix dos grans grups els karens blancs i els karens roigs o kayah En la dècada del 1990 eren uns tres milions

Parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot cristians i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia el criteri d’adscripció és sobretot territorial habiten majoritàriament a la frontera S amb Tailàndia, a l’Estat de Karen i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi Hom en distingeix dos grans grups els karen blancs i els karen roigs o kayah Són la minoria ètnica més important de Myanmar, amb prop del 10% de població més de cinc milions a mitjan primera dècada del segle XXI, i des de la independència del que fins el 1948 fou la colònia…

A la meitat dels anys noranta tenia uns 1 220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1 200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial També era oficial a l’antiga colònia britànica de Hong Kong integrada a la Xina el 1997 i a Taiwan Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als EUA El xinès és una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides És una llengua…

L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…