Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Ermengol I de Pallars
Història
Comte de Pallars (1008-10), fill del comte Borrell I de Pallars i d’Ermengarda.
Governà ensems amb el seu oncle i el comte Sunyer I, que li sobrevisqué un any
Túl·lia
Història
Filla de Ciceró i de Terència.
Casada, successivament, amb Calpurni Pisó 63, Furi Crassipes 56 i PCDolabella 50, morí després d’infantar un fill, que tampoc no sobrevisqué Ciceró la recorda en diverses ocasions
Mario Camerini
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Digne i destacat artesà cinematogràfic fins al període feixista, sobrevisqué posteriorment realitzant films espectaculars d’abast internacional com Ulisse 1953, Vacanze a Ischia 1958, I briganti italiani 1961 i altres
Guinedilda
Història
Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona, muller de Guifré I el Pelós.
Potser descendent de Borrell, comte de Cerdanya-Urgell-Osona Casada amb Guifré ja des del 877, li sobrevisqué d’uns pocs anys Tingué una nombrosa fillada Apareix constantment al costat del seu marit cooperant en la seva obra de govern
Ramon I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona, fill de Roger I i de la seva muller Adelaida.
Compartí el comtat amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Bernat I Eren germans d’Ermessenda, comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Borrell I Es casà amb Garsenda, filla i hereva del vescomte Guillem I de Besiers i Agde Sobrevisqué de molt poc al seu pare
codolada
Literatura
Forma mètrica composta d’un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos.
La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular
exarcat
Història
Circumscripció administrativa de l’imperi Bizantí a Itàlia i Àfrica, governada per un exarca.
Els exarcats foren constituïts per l’emperador Maurici amb la missió de defensar les fronteres de l’Imperi L’exarcat de Ravenna, creat el 584, sucumbí davant els atacs dels llombards 751, però sobrevisqué nominalment fins al s XII L’exarcat de Cartago, format el 587, fou envaït pels àrabs el 647 i desaparegué el 709
Francesc Crespí de Valldaura i de Borja
literatura castellana
Poeta, fill de Francesc Crespí de Valldaura (senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins) i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja
.
Fou comanador de Montesa des del 1577 Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Mercader El Prado de Valencia , 1600 i per Bernat Català de Valeriola Justas poéticas , 1602 De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc
Ramon I
Història
Vescomte d’Osona (~1010-~1015).
Fill del vescomte Guadall II Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins el 1062 Féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la seva sogra Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d’Osona, dit després de Cardona
El Constitucional
Periodisme
Diari barceloní adherit al partit progressista; sortí des del 23 de juny de 1839 fins al 24 de novembre de 1843.
Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat