Resultats de la cerca

N’hi ha de diversos tipus, mides i configuracions Els drons dotats d’una petita càmera poden fer la funció d’observació en temps real i també captar imatges aèries en missions civils i militars de curt abast Gràcies a la miniaturització dels sensors remots, els drons han passat a ser alternatives reals com a plataformes de teledetecció en projectes de poc recobriment territorial en què es necessiti una elevada resolució espacial i facilitat per a sobrevolar, sense cap gran infraestructura, àrees agrícoles, zones afectades per desastres naturals o on sigui perillós fer-hi arribar…

La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…

El 1897 fou timoner en l’expedició de De Gerlache a l’Antàrtida Estimulat per alguns científics ale manys, i després d’un període d’estudis a Hamburg, elaborà un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l’Atlàntic amb el Pacífic a l’Amèrica àrtica Al juny del 1903 sortí d’Oslo amb el petit vaixell “Gjøa” cap a l’estret de Lancaster, l’illa del Rei Guillem i finalment a l’illa Herschel, on arribà el 1905 Les seves observacions en aquest període confirmaren el moviment del pol magnètic de la Terra A l’agost del 1906 seguí vorejant la costa nord d’Amèrica i arribà a…

La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta Les…

La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…

És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…

La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…