Resultats de la cerca

Es caracteritza pel gran nombre de rius que la solquen El clima és d’hiverns suaus i estius calorosos i humits És densament poblada i amb grans nuclis urbans Delhi, Lakhnaū Vārānasi, etc

Molt erosionades, els vessants occidentals davallen suaument cap a la plana occidental i els solquen els rius que desemboquen a la mar Groga, i els orientals davallen a la vall del Naktong Altitud màxima, 1 915 m

S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen…

Neix a les muntanyes Rocalloses, en les altes planes del Yellowstone, i és format per tres rius, el Jefferson, el Madison i el Gallatin, que solquen profundament el país reunits, salten per les Great Falls per a abandonar les terres altes i rocalloses i travessar la major part de la terrosa planura de l’Oest Central nord-americà, fins a Saint Louis, on lliura el seu cabal Té una llargària de 4 740 km, per a un vessant d’1 365 000 km 2 A la desembocadura porta un cabal mitjà de 1 825 m 3 /s, que equival a 1,3 l/s/km 2 , la qual cosa reflecteix l’eixutesa de la regió Només són…

Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…

Situació i presentació El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km 2 , limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada…

Situació i presentació És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva NE i E, l’Aleixar NW, Castellvell del Camp W i SW i Reus S La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons l’altitud inferior és de 140 m Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra La riera d’Almoster separa el terme amb…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…

Situació i presentació El municipi de la Pobla de Massaluca, de 43,40 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i el Matarranya Marca aquest límit septentrional primer el curs del Matarranya —plenament afectat per la cua del pantà de Riba-roja i que desaigua ací a l’Ebre— i després, en la llargada d’un km, el mateix Ebre, també afectat pel pantà la Pobla de Massaluca és l’únic municipi de Terra Alta en contacte amb aquest riu El municipi limita al N amb els termes de Faió Matarranya i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre i a l’W amb el…

Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers municipis també de…