Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
sordesa
Fonètica i fonologia
Tret fonològic negatiu, oposat a sonoritat, que es caracteritza per l’absència de vibracions vocals en qualsevol emissió fonemàtica.
vertigen de Ménière
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per l’aparició sobtada de vertigen amb mareig, nàusees, pal·lidesa i trastorns auditius del tipus de sordesa, brunziment, etc.
És associat a una dilatació generalitzada del laberint membranós Cursa amb brots de menys de vint-i-quatre hores que, a la llarga, però, poden produir sordesa permanent Hom desconeix la causa que l’origina És anomenat també vertigen auricular
pertinent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant.
Cada llengua és una particular organització de trets pertinents i no pertinents, des del punt de vista fonològic En un mot com ara cas kás, la sordesa del primer fonema és pertinent, per tal com el distingeix de gas gás, mentre que la sordesa o la sonoritat del tercer fonema depèn, en català, de la seva assimilació, ja no pertinent, al so que segueix cas fàcil enfront de cas difícil
sord | sorda
labirintoplegia
Patologia humana
Fallada sobtada, total i definitiva de l’orella interna a causa de trastorns vasculars o bé d’infeccions víriques.
Es manifesta amb sordesa total, que pot ésser permanent, i vertigen intens, que desapareix al cap d’un temps
electret
Electroacústica
Micròfon de condensador, de petites dimensions, constituït per un diafragma format per una làmina de plàstic on hom ha dipositat una capa d’or o d’alumini.
A causa de llur petitesa uns 6 per 6 mm, els electrets presenten diverses aplicacions, com a magnetòfons, aparells de sordesa, etc
embriopatia
Patologia humana
Anomalia produïda per factors nocius exògens durant el període embrionari.
Es manifesten, en el moment del naixement o més tard, amb deformacions com, per exemple, sordesa, cardiopaties congènites, microcefàlia, cataractes, etc L’etiologia més important és la vírica, seguida de la tòxica, la radioactiva i la medicamentosa
audiograma
Registre gràfic, obtingut amb l’audiòmetre, que indica el llindar d’audició d’un individu a unes certes freqüències.
Permet de determinar l’agudesa auditiva d’un individu i les disminucions d’aquesta agudesa davant freqüències greus i agudes o bé les disminucions globals de l’agudesa, i de mesurar el grau i l’etiologia de la sordesa