Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
sospita
Dret
Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
Antigament hom admetia la sospita en els processos criminals i àdhuc establia prelacions de sospita
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
suspició
Acció de sospitar, de tenir com a suspecte; sospita.
malfiar-se
Tenir el pressentiment, la sospita, d’alguna cosa dolenta.
electroretinograma
Medicina
Registre de la resposta elèctrica de les diverses capes de la retina a l’estímul lluminós.
És la millor exploració per a estudiar la funcionalitat de la retina en cas de sospita de malalties degeneratives hereditàries com ara la retinosi pigmentària
amnioscòpia
Examen de les membranes que embolcallen el fetus i del líquid àmnic per transil·luminació del pol inferior a través de la cèrvix.
És indicada en totes les situacions obstètriques en les quals hi ha sospita de patiment fetal a la fi de l’embaràs gestació prolongada, toxèmia gravídica, malalties de la mare diabetis, síndromes vasculorenals, i incompatibilitat sanguínia feto-materna
autòpsia
Dret processal penal
Reconeixement d’un cadàver, fet normalment pel metge forense per conèixer i provar la causa i les circumstàncies de la mort, i per identificar la víctima.
La legislació espanyola exigeix que s’efectuï l’autòpsia en les investigacions judicials sobre una mort violenta, o no natural, en la qual hom sospita la comissió d’un delicte El jutge d’instrucció ha d’assistir a l’operació anatòmica, o bé delegar-hi un funcionari judicial, i el secretari ha de donar fe de la diligència
Berenguer de Castellbisbal
Cristianisme
Bisbe de Girona (1245-54) i confessor reial.
Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió
Giovanni Vitelleschi
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític italià.
De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé