Resultats de la cerca

La capital és Karāchi Ocupa la conca baixa de l’Indus i és una plana llevat de l’estreta franja de relleus baixos del Kohistān El clima és subdesèrtic, amb pluges escasses menys de 125 mm i forta evaporació a l’estiu L’agricultura depèn enterament del regadiu té una extensa xarxa de canals permanents alimentats per les preses de Sukkur i Kotri, que permeten de regar, respectivament, 3 000 000 i 1 000 000 ha amb forts rendiments, amb conreus de blat, mill, arròs i cotó A les estepes hi ha pastors nòmades ovelles, cabres, camells Les ciutats principals són Hyderābād i Karāchi que…

La capital és Salt Lake City Es divideix en tres grans regions el sector oriental, que forma part de l’altiplà del Colorado, regat pel Colorado i el Green el sector occidental, que correspon al Grand Canyon i on es troba el Gran Llac Salat i, al centre, les muntanyes Wasatch, que s’orienten de N a S, amb altituds que superen els 4 000 m, i el monts Uinta al NW, amb el Kings Peak 4 114 m El clima, fred a les muntanyes, és subdesèrtic a la resta del territori És poc poblat 9 h/km 2 est 1995 i hi és molt elevat el percentatge de la població rural 40% De les ciutats destaquen Salt Lake City,…

La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’…

La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar deSegura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu…

La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…

La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…

La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…