Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
batalla de Villalar
Història
  Militar
Combat que tingué lloc prop de Villalar (Valladolid), entre les tropes reialistes i les dels comuners, durant la guerra de les Comunitats de Castella.
Les tropes comuneres, formades per milícies locals, foren escomeses i vençudes per la cavalleria reial, comandada per Íñigo de Velasco, el 23 d’abril de 1521 Els capitosts comuners, Juan Padilla i Juan Bravo, foren executats l’endemà mateix, i el moviment comuner fou sufocat definitivament
guerra dels Deu Anys
Conflicte bèl·lic (1868-78) que esclatà a Cuba originat per un moviment nacionalista que reclamava la independència de l’illa i l’acabament de l’explotació colonial a què Espanya l’havia sotmesa.
La revolució espanyola del setembre del 1868 facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d’octubre de 1868  Grito de Yara  en nom d’una Cuba lliure de la dominació espanyola Tanmateix, l’aixecament no tingué un suport unànime els conreadors de canya de les províncies occidentals formaven una oligarquia identificada amb les autoritats espanyoles Els insurgents, de majoria criolla, eren essencialment nacionalistes i només plantejaren molt tímidament el problema de l’abolició de l’esclavatge El moviment degenerà en una guerra…
Estanislau Figueras i de Moragas
Estanislau Figueras i de Moragas
© Fototeca.cat
Història
  Política
Dirigent republicà.
Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà Democràtic…
Dècada Ominosa
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d’Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís (octubre del 1823), i la seva mort (setembre del 1833).
Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…
Oliba I de Cerdanya-Besalú
Signatura d’Oliba I de Cerdanya-Besalú, en una còpia del segle XII de la donació feta per Miró Bonfill a Sant Pere de Besalú
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya amb els pagus de Berga i Conflent (965-988) i de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988).
Tercer fill mascle del comte Miró II el Jove i de la comtessa Ava  En morir el seu pare 927 sembla que la modalitat de successió prevista era l’heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills — Sunifred , Guifré , Oliba i Miró —, però, atès que aquests eren menors d’edat, la comtessa Ava els tutelà i administrà els comtats alguns anys, durant els quals Oliba apareix documentat per primera vegada el 936 comprant unes terres del Vallespir amb la seva mare En arribar a la majoritat, Oliba degué collaborar amb Sunifred en el govern de la Cerdanya —ambdós assistiren el 953 a la consagració…
Filipines

Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
República Centreafricana

Estat
Estat de l’Àfrica central, limitat a l’W pel Camerun, al N pel Txad i el Sudan, a l’E pel Sudan del Sud i al S per la República Democràtica del Congo i el Congo; la capital és Bangui.
La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La pluviositat és…
Níger

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Algèria i Líbia al N, el Txad a l’E, Nigèria i Benín al S i Burkina Faso i Mali a l’W; la capital és Niamey.
La geografia física El territori del Níger presenta dos sectors ben diferenciats L’un és la regió sahariana, que ocupa dues terceres parts del país, la qual és formada per amplis altiplans granítics, recoberts de vegades per gresos, que van assolint alçades superiors cap al N fins a 1000 m al centre s’aixeca damunt aquests altiplans el massís volcànic d’Aïr culmina al mont Greboun, 1875 m, el qual és envoltat per una plana recoberta de dunes  erg , anomenada Ténéré Paisatge al massís d’Aïr © Fototecacat L’altra part del territori, al S, s’estén des de la conca del riu Níger fins a la del llac…
Mali

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N amb Algèria, a l’E amb Níger, al S amb Burkina Faso, la Costa d’Ivori i Guinea, i a l’W amb Senegal i Mauritània; la capital és Bamako.
La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran oscillació tèrmica…
República del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial que limita al nord amb el Camerun i la República Centreafricana, a l’est i al sud amb la República Democràtica del Congo i Cabinda (Angola), i a l’oest amb el Gabon i l’oceà Atlàntic; la capital és Brazzaville.
La geografia física L’estreta façana atlàntica uns 120 km del Congo comprèn una plana litoral de materials alluvials d’un centenar de quilòmetres d’amplada, que s’eleva lentament cap als massissos precambrians de Chaillou i Mayombe, de moderada altitud Aquest sector de plegament es transforma, vers el nord-est, en un conjunt d’altiplans esglaonats, que separen les conques del Congo i de l’Ogooué La resta de territori corrspon a les terres baixes de la cubeta del Congo  El clima és equatorial, bé que al nord es marca una estació seca a la costa és més temperat i plujós Els rius són molt…