Resultats de la cerca

Actua, com totes les sulfamides, impedint la transformació del PABA en àcid fòlic L’absorció per via oral és ràpida en una proporció de 85% i l’eliminació no és total fins després de 72 hores L’ús de les sulfamides és actualment limitat perquè hom disposa d’altres productes més eficaços La seva importància està en la combinació que forma amb el trimetoprim cotrimoxazole

Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es…

La seva sal sòdica és emprada en l’obtenció de colorants i en la síntesi de sulfamides

Les antivitamines, segons sembla, actuen per substitució Tenen importància en quimioteràpia, per tal com alguns agents quimioteràpics, per exemple, les sulfamides, actuen bacteriostàticament pel seu caràcter antivitamínic

És una substància blanca poc soluble en aigua i soluble en alcohol Pot produir cristallúria renal

És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina

Alguns antibiòtics, especialment les sulfamides i la gentamicina, poden ocasionar alteracions de la nefrona en tractaments relativament curts L’ús crònic d’alguns analgèsics pot produir canvis inflamatoris en els ronyons En cas d’insuficiència renal, augmenta el risc de nefrotoxicitat de la majoria de medicaments i cal ajustar-ne la dosi

En condicions normals aproximadament un 1% de l’hemoglobina es troba en forma de metahemoglobina diferents enzims asseguren la seva transformació permanent a hemoglobina funcional Les causes més freqüents poden ésser adquirides per tòxics, com clorats, anilines, nitrats i sulfamides, i constitucionals per un dèficit congènit de diaforases o per una anomalia hereditària de l’hemoglobina La manifestació clínica principal és la cianosi

És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable