Resultats de la cerca

Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a diferència…

Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té…

Sillàbica com aquesta, conegué diverses fases d’acord amb l’evolució de la llengua, i mai no arribà a la formació d’un sillabari únic Tendí al fonetisme, en contra de l’ús dels ideogrames de l’escriptura sumèria, i a simplificar els signes

És documentada des del final del IV millenni aC cultura Jamdat Nasr, període al qual pertanyen les ruïnes de diverses cases ben construïdes i una sèrie de tauletes amb les primeres mostres d’escriptura sumèria Del III millenni aC han estat trobats un gran nombre de cilindres-segells, mentre que del període de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC hi ha diverses plaquetes de terra cuita i figuretes És famosa, sobretot, per les llegendes sumèries relatives al diluvi Ziusudra, darrer rei antediluvià de la vila que correspon a l’Utnapištim del poema de Gilgameš i al Noè de la Bíblia,…

Es conserva bàsicament en tauletes d’argila, un material d’escriptura que ha demostrat la seva bondat malgrat el pas dels segles, a diferència del que succeeix amb el fràgil papir egipci S'han conservat un bon nombre d’arxius i biblioteques a Mesopotàmia, com la d’Assurbanipal, a Nínive, on hi havia més de vint mil texts, bastants dels quals amb la recensió assíria d’una obra literària escrita en babiloni Com altres de l’Orient antic l’egípcia, l’hebrea o la ugarítica, posseeix un corpus d’escrits específicament literaris En el conjunt del Pròxim i Mitjà Orient, ocupa un lloc d’honor en unió…

Per als semites, en canvi, era una divinitat benefactora, que dispensava la llum, donava i conservava la vida i presidia la justícia Era fill de Sin i tenia per companya Aya, deessa sumèria, que acabà essent assimilada a Ištar Els seus llocs de culte principals eren a Sippar i a Larsa

Fill del déu Anna, el seu culte fou introduït pels amorites a Mesopotàmia durant la dinastia III d’Ur, sumèria Considerat originalment com el déu de les muntanyes, fou identificat posteriorment amb Anu, Sin i Adad El seu culte decaigué després del període cassita, per bé que es mantingué fins a l’època neobabilònica Tenia per muller Ašratu

Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…

Participà en expedicions arqueològiques al Sudan i a Egipte 1907-11 i efectuà importants excavacions juntament amb TELawrence Lawrence d’Aràbia , a la ciutat siríaca de Karkamiş Turquia Però la seva tasca decisiva foren les excavacions de la ciutat sumèria d’Ur, amb les quals contribuí a un gran avenç en el coneixement d’aquesta civilització i en general de tota la Mesopotàmia Escriví Ur Excavations iniciada el 1927, The Sumerians 1928, Ur of the Chaldees 1929, A Forgotten Kingdom 1953 i Alalak 1955