Resultats de la cerca

Format a Pàdua i Viena, dirigí diversos teatres Escriví operetes amables i d’una notable qualitat, com Die schöne Galatea ‘La bella Galatea’, 1865, Banditenstreiche ‘Cops de bandolers’, 1867, Leichte Kavallerie ‘Cavalleria lleugera’, 1886, i música d’escena per a l’obra de FElmer Dichter und Bauer ‘Poeta i camperol’, de la qual s’ha fet cèlebre l’obertura

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

Sol incloure parts extenses de diàleg i ésser de tema frívol o sentimental El nom deriva de la similitud amb l’òpera, si bé la música sol ésser basada en ritmes de dansa —sovint el vals— i per a orquestres més reduïdes Les més destacades s’aproximen a l’òpera còmica, especialment les de JOffenbach el popularitzador del gènere a París, AMessager, Franz von Suppé que les introduí a Viena, Johann Strauss II i altres Posteriorment s’hi destacaren Arthur Sullivan a Anglaterra, Franz Lehár, Leo Fall, Karl Millöcker i altres a Viena Aquest gènere sorgí a la segona meitat del s XIX a…