Resultats de la cerca

Inicialment havia estat pensada com a defensora de la indústria tèxtil catalana Presidida per Joan Antoni de Llinàs, síndic de l’ajuntament, prengué diverses decisions, com la de supressió de tributs com el dels cops i el de la lleuda i, especialment, la d’enderrocar la Ciutadella Espartero considerà que la Junta lesionava la seva autoritat i encarregà al general Van Halen que la dissolgués 5 de novembre

Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó

Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en els afers…

Fou creada el 25 de maig de 1808 davant l’exigència popular que fos organitzada la lluita contra els francesos, i fou integrada per representants del poble, com el franciscà Joan Rico i l’advocat Manuel Cortés i Sanç, i per les antigues autoritats locals, empeses a lluitar contra Napoleó per por a un avalot popular La presidí el capità general, Rafael Vasco y Vargas, comte de la Conquista, amb l’arquebisbe Josep Company i Soler com a vicepresident La Junta inicià el mateix dia les negociacions amb Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, per tal d’obtenir ajuda contra Napoleó…

Es proposava d’enderrocar Espartero Insurrecció Centralista i d’exigir la creació d’una Junta Central que representés totes les dels països hispànics governats per Isabel II El 15 de juny passà a Barcelona, on investí el general Serrano dels poders del govern provisional Aquest, però, un cop foragitat Espartero, intentà de dissoldre la Junta, fet que provocà avalots que aviat es desbordaren del seu control la Jamància El govern assetjà i bombardejà Barcelona, i la Junta hagué de negociar la rendició de la ciutat novembre del 1843, després de la qual es dissolgué

En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…

En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen els béns…