Resultats de la cerca
Es mostren 1127 resultats
emissió de títols
Economia
Creació i posada a la venda pública, directament o a través dels bancs, d’accions o obligacions per part de les empreses o de títols o efectes públics de l’estat.
Els títols poden ésser emesos amb una prima d’emissió o amb pèrdua d’emissió, segons que llur valor nominal sigui inferior o superior al de venda, respectivament
desmaterialització dels títols-valors
Economia
Substitució del suport físic, en paper, en què eren materialitzats o representats els títols-valors, per un suport immaterial o electrònic, contingut al fitxer històric d’un ordinador (el dret del propietari és vinculat a una anotació en compte).
Des de la fi dels anys vuitanta i mitjançant l’ús de sistemes generals, hom subscriu, negocia, compensa, i liquida els valors borsaris, el deute públic i d’altres actius financers
titulatura
Història
A l’antiga Roma, conjunt de títols que posseïa l’emperador.
En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat
mercat obert
Economia
Mercat de crèdit en el qual no intervé l’element de solvència personal, sinó el valor objectiu dels títols.
La borsa de valors és el típic mercat obert Les anomenades operacions de mercat obert són un important instrument de política econòmica que té com a finalitat controlar la quantitat de diner existent en el país La mecànica d’aquestes operacions consisteix en la venda de valors a la borsa per part de les autoritats monetàries, amb la qual cosa immobilitzen els actius líquids en títols i retiren, per tant, de la circulació una part del diner en possessió dels particulars i els bancs Inversament, quan les autoritats monetàries desitgen d’incrementar les disponibilitats líquides en…
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles: els títols, els índexs, etc.
El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2
centre universitari
Educació
Unitat organitzativa bàsica en què s’estructuren les universitats públiques i que té com a principal responsabilitat la gestió i l’organització dels ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció de títols universitaris.
Els centres universitaris poden ésser centres integrats, quan pertanyen jurídicament a la mateixa universitat, i adscrits, quan la seva titularitat no correspon a la universitat Els centres universitaris, segons la seva funció, reben el nom de Facultat, Escola Tècnica Superior, Escola Universitària o Institut Universitari Les Facultats i Escoles Tècniques Superiors són les encarregades d’organitzar els estudis de 1r i 2n cicles conduents a l’obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer També poden organitzar estudis de 1r cicle, conduents a l’obtenció dels …
gran d’Espanya
Història
Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del regne.
La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
rubricador | rubricadora
Amanuense que escrivia les rúbriques o títols en els manuscrits.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina