Resultats de la cerca

Donzell Procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona, 1501, en versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961

El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre…

La seva obra poètica —en general de circumstàncies, bé que en algun cas s’apropa als esquemes simbolistes— és recollida en Alvoradas 1865 i Outonais 1892 L’exaltació del món laboral, el cristianisme vague i sense dogmes i el to de pamflet d’una gran part de la seva obra reflecteixen molts dels tòpics del progressisme portuguès

Fou director de La Codorniz 1941-44 Escriví comèdies d’humor tradicional al costat d’altres que representen un intent de renovació del gènere còmic, sense concessions als tòpics La seva obra Tres sombreros de copa 1952 ha estat considerada per alguns autors un antecedent del teatre de Ionesco La seva obra més reeixida és Maribel y la extraña familia 1959

Narra, tot parodiant els tòpics artúrics, les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit de Miramar, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia

Es conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar a la qual respongué també Ausiàs Marc, una cançó d’amor De vui demà se’n va lo temps i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Pagès, A 1914 Les obres d’Ausiàs March Vol II Barcelona, IEC

Visqué a la cort de Roger II Talhafer, comte de Carcassona, la muller del qual, Aselais de Burlatz, cortejà, provocant així l’enveja del rei trobador Alfons I, fet pel qual hagué de refugiar-se a la cort de Guillem de Montpeller De la seva obra ens han pervingut vint-i-cint cançons d’atribució segura, compostes entre el 1171 i el 1190 En elles s’ajusta a tots els tòpics trobadorescs utilitzant sobretot els temes del somni, la lloança a la dama i la humilitat del poeta Conreà també els salutz , epístoles amoroses en vers, i un ensenhamen

Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de pollastres…

Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista Lo Felibrige  1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892,  Espigueta , un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié  El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim…