Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ricciàcies
Botànica
Família de marcancials integrada per hepàtiques tal·loses.
Presenten moltes cambres aeríferes, absència d’elàters i anteridis, arquegonis i esporogonis enfonsats en el tallus Es fan en terra humida i a l’aigua, i són més abundants a l’hemisferi austral
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
marcancials
Botànica
Ordre d’hepàtiques tal·loses de ramificació dicotòmica, amb gametangis pedicel·lats i esporangis sèssils.
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
bràctea
Anatomia vegetal
Cadascun dels fil·lidis més grossos que els normals que formen l’involucre o periqueci de les molses i hepàtiques tal·loses.
jungermannials
Botànica
Ordre d’hepàtiques folioses amb dues rengleres laterals de fil·lidis i sovint amb una renglera ventral d’amfigastris, o més rarament tal·loses.
conceptacle
Botànica
Diferenciació limitada per una membrana, en forma de copa o de mitja lluna, que apareix sobre el tal·lus d’algunes hepàtiques tal·loses ( Marchantia, Lunularia
) i a l’interior de la qual es formen propàguls.