Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tallamar
Construcció i obres públiques
Prolongació corba o formant angle que tenen els pilars d’un pont aigües amunt i aigües avall per tal de disminuir la resistència que oposen al corrent.
tallamar
Transports
Peça o conjunt de peces de fusta que hom fixava al cantell de la roda de les embarcacions de fusta i que formava un cos sortint la finalitat del qual era de tallar l’aigua i de facilitar el desplaçament de l’embarcació.
proa
Transports
Part davantera del buc d’una embarcació, compresa entre l’última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l’aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.
Hi ha diverses formes de proa, que responen a diferents solucions constructives així, hom parla de proa tancada, oberta, llançada, rodona, recta, inclinada, de bulb, etc En la proa tancada , les batalloles i la regala acaben en la roda, mentre que en la proa oberta tant les unes com l’altra són tallades pel bau de la serviola Hom anomena proa llançada la proa que té la roda arquejada, i proa rodona la que té forma arrodonida La proa recta té el tallamar vertical segons el pla longitudinal de simetria del vaixell, i la proa inclinada el té, segons el mateix pla, inclinat de manera…
violí
Transports
Peça extrema del tallamar d’un vaixell que, en lloc de portar un mascaró, porta una figura espiral.
solcar
Transports
Traslladar-se una embarcació damunt (l’aigua), fendint-la amb el tallamar i amb part del buc que hi és submergida.
barbiquell
Transports
Cadascun dels caps o de les cadenes que subjecten el botaló, o els que subjecten el bauprès al tallamar, o els que fermen, d’una manera semblant, una perxa.
burgera
Transports
Cadascuna de les dues peces o taulons que anaven col·locades a banda i banda del tallamar, per sota del bauprès, i des d’on els mariners feien llurs evacuacions.
bandera
Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
Vilanova de l’Aguda
L’església parroquial de Santa Maria, Vilanova de l’Aguda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la vall del Llobregós.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de l’Aguda, de 53,67 km 2 , s’estén pel sector de llevant de la comarca de la Noguera i la seva demarcació limita amb els municipis de Bassella N, Alt Urgell, Pinell de Solsonès NE, Solsonès, l’enclavament segarrenc de les Cases de la Serra de Torrefeta i Florejacs, E, Sanaüja E, també de la Segarra i el territori principal de Torrefeta i Florejacs al sector de Florejacs, SE i amb els termes noguerencs de Tiurana NW, Oliola W i Cabanabona SW El municipi és format per dos antics agrupaments històrics, el que centrava el castell de l’Aguda i el que…