Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
maquineta de lliços
![](/sites/default/files/media/FOTO/maquineta_lliços.jpg)
Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada…
tap
![](/sites/default/files/media/FOTO2/tap.jpg)
Taps metàl·lics per ampolles de vidre
© Istockphoto
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de suro, de fusta, de cautxú, de plàstic, de vidre, etc., generalment troncocònica, que, introduïda o adaptada a la boca d’un recipient de boca relativament estreta o d’un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior.
Els taps ordinaris de les ampolles i de les garrafes solen ésser de suro natural o d’aglomerat de suro, la porositat dels quals permet de comprimir-los, especialment si el tapament és efectuat a màquina, i d’assegurar-ne un ajust perfecte a la boca o al coll del recipient que hom tapa i, fins i tot, hermètic per als gasos que desprenen alguns líquids, com és ara el xampany Els taps de suro són substituïts, com més va més, en els casos en què hom els recobreix amb una càpsula, per taps de matèria plàstica Alguns flascons emprats en farmàcia, en perfumeria…
Artur Mundet i Carbó
![](/sites/default/files/media/FOTO/A084712.jpg)
Artur Mundet
© Fototeca.cat
Filantrop i industrial.
Era fill de Llorenç Mundet i Coromines, a l’empresa tapera del qual treballà des de molt jove Als setze o disset anys anà als Estats Units seguint el seu germà gran Josep Mundet , amb l’objectiu d’expandir-hi el negoci familiar de taps i aglomerats de suro El 1902 obrí una fàbrica de taps a Ciutat de Mèxic Retornat a Catalunya, després de casar-se amb Anna Gironella 1906 tornà a Mèxic, on s’establí i feu créixer l’empresa, que gradualment independitzà del negoci familiar originari, substituint els taps de suro tradicionals pels taps de…
pelagrí
Tecnologia
Pesca
Primer suro que dóna l’alzina surera quan no ha estat mai pelada.
No serveix per a fer-ne taps, però és el millor per als ormeigs de pesca
Bosquerós
Veïnat
Veïnat del municipi de Campmany (Alt Empordà), prop del cim de la serra de Bosquerós
(215 m alt.), que separa les aigües del Llobregat d’Empordà de les del Ricardell.
L’any 1842 hi havia tres cases que es dedicaven a la fabricació de taps de suro
assistència
Esport
Passada de la pilota, o de la bola, feta a un jugador que està ben situat i que té com a resultat la consecució d’una encistellada o un gol.
En basquetbol, l’assistència és un dels índexs d’eficàcia o rendiment d’un jugador en un partit, juntament amb el d’encistellades, rebots, taps i recuperacions de pilota
suro
![](/sites/default/files/media/FOTO/suro.jpg)
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina