Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
calciantagonista
Medicina
Medicament antihipertensiu que provoca una vasodilatació en impedir el pas dels ions de calci a través de la membrana del múscul llis de la paret arterial i del múscul cardíac.
Actua sobre les artèries petites i pot tenir efectes secundaris com ara edemes malleolars, rubor facial i cefalea Per la seva acció sobre el múscul cardíac, la principal indicació és la hipertensió arterial associada amb patologia cardíaca, com isquèmia coronària, extrasístoles ventriculars, fibrilació auricular i taquicàrdies paroxístiques supraventriculars
taquicàrdia
Patologia humana
Acceleració del ritme cardíac.
La freqüència cardíaca normal és de 70 batecs per minut, amb oscillacions de 50 a 100 d’acord amb les particularitats fisiològiques de cada persona quan la freqüència és superior a 100 batecs per minut hom parla de taquicàrdia Segons l’origen de l’estímul, les taquicàrdies poden ésser auriculars, auriculoventriculars i ventriculars
digoxina
Medicina
Component principal del grup de fàrmacs anomenats digitàlics i usats en el tractament de la insuficiència cardíaca.
La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors
febre hemorràgica de Crimea-Congo
Patologia humana
Febre hemorràgica vírica causada generalment pel virus Nairovirus de la família Bunyaviridae.
Es transmet per la picada de paparres, principalment del gènere Hyalomma , que tenen com a hoste animals domèstics llevat de l’aviram, rosegadors i altres animals, en els quals té lloc el seu cicle vital Tot i que no sol ser hoste dels humans, es transmet a l’home per picada de la paparra, i també per contacte amb sang o carn d’animals infectats treballadors d’escorxadors, veterinaris, etc o bé de persona a persona Després de dos o tres dies d’incubació, cursa amb nombrosos símptomes, dels quals els més freqüents són febre elevada, dolors musculars i articulars, atordiment, hemorràgies…