Resultats de la cerca

El terme “tarifa” pot identificar-se amb preu fixat per l’estat, pel fet d’ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d’ell, sinó dependent d’allò que s’ha de pagar Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l’import del preu es paga per quota fixa i també segons l’ús, com per exemple la llum, el telèfon etc Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s’utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu estipulat no correspon al…

Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu Salado 1340…

Ha passat als Orellano

El 1282 féu costat al seu germà Sanç contra el seu pare El 1291 participà en la conquesta de Tarifa En morir el seu germà, esdevingut Sanç IV de Castella, es proclamà rei de Lleó 1296, però se sotmeté a Ferran IV 1300, de qui fou conseller, i fou també tutor d’Alfons XI Morí a la batalla de la Vega de Granada S'havia casat amb Margarida de Montferrat, i després 1287 amb Maria I, senyora de Biscaia

Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi

Ha estat professor de diferents universitats estrangeres i és catedràtic de teoria de la literatura Poeta d’obra àmplia, de la seva extensa bibliografia destaquen En el umbral del hombre 1964, Víspera de la destrucción 1970, El cuerpo fragmentario 1978, Tabula rasa 1985, La mirada extrangera 1985, El sueño del origen y la muerte 1988, Orfeo filmando en el campo de batalla 1994 i Profundidad de campo 2000 De la seva obra com a assagista i estudiós de la literatura, es poden assenyalar El espacio y las máscaras 1975, Novela picaresca y práctica de la transgresión 1975…

Estudià arquitectura a Madrid, però abandonà els estudis per a dedicar-se professionalment a la pintura La seva obra és figurativa, amb una forta presència d’elements geomètrics i arquitectònics Els seus motius pictòrics són normalment religiosos, històrics i mitològics, i contraposa sovint en una mateixa obra elements que no coincideixen en el temps i en l’espai Ha estat becat pel ministeri de Cultura i per la fundació Juan March Fou Premio Nacional de Artes Plásticas el 1985

Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa 1836– el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a Sigüenza Durant el Trienni…

Desembarcà a la Punta de Tarifa amb l’anuència del comte Don Julián i devastà la zona d’Algesires En tornar a l’Àfrica del N després de l’asseifa, es desconeixen més notícies d’ell

S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate