Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
telemesura
Física
Transmissió de mesures a distància a través d’un enllaç de telecomunicació.
Generalment les mesures a transmetre són traduïdes a senyals elèctrics analògics o bé digitals, com ara impulsos modulats o codificats Hom transmet una ona portadora de radiofreqüència modulada per aquests senyals, i a la recepció cal procedir en sentit invers, a fi de restituir la mesura, que pot ésser visualitzada en un aparell indicador, o introduïda en un aparell enregistrador o en un calculador És el procediment emprat, per exemple, en les sondes espacials que efectuen mesures a centenars de milions de quilòmetres de la Terra i les transmeten
telesenyalització
Tecnologia
Transmissió de senyalitzacions a distància, generalment elèctriques, mitjançant un enllaç per cable o per ràdio.
Tècnicament, és una transmissió anàloga a la telemesura, però la informació a transmetre és, en aquest cas, de tipus lògic
telecontrol
Tecnologia
Control a distància d’una màquina, d’un sistema o d’una instal·lació, generalment mitjançant un enllaç de telecomunicació.
El telecontrol constitueix un dels complements bàsics de qualsevol installació o sistema industrial de producció, transport, distribució, etc El telecontrol és efectuat mitjançant diverses tècniques, entre les quals hi ha el telecomandament, la telemesura i la telesenyalització
Kourou

Llançament de la nau Soiuz des de Kourou, Guaiana Francesa (octubre 2012)
© ESA / S. Corvaja
Ciutat
Ciutat de la Guaiana Francesa, on es troba el Centre Spatial Guyanais
(CSG) del Centre National d’Études Spatiales francès (CNES).
Construït d’ençà del 1964, el 1975 fou signat un conveni amb l’Agència Espacial Europea ESA que configurava al CSG com a base espacial europea La seva proximitat a l’Equador 5,23° de latitud N, la fa molt apropiada per als llançaments per a satellitzacions de càrrega A més del centre de control i de telemesura i localització, disposa de dues plataformes de llançament, ELA-1 i ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane , des d’on són llançats els ArianeEl 1985 hom acabà el nou espai de llançaments ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane i el 1995 finalitzà a construcció del conjunt ELA-3, des…
baló sonda
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, utilitzat per a enregistrar dades de l’atmosfera (pressió, temperatura i humitat), les quals tramet a l’estació meteorològica per telemesura.
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…