Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
alça telescòpica
Militar
Telescopi paral·lel al canó d’una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.
Generalment porten, al visor, una retícula graduada —horitzontal i vertical— que permet de mesurar angles d’elevació i de deriva
antena telescòpica
Antena vertical el conductor de la qual és format per diversos tubs de distint diàmetre, de manera que els uns entrin dins els altres.
Així hom aconsegueix de plegar l’antena, tot reduint-ne la dimensió, quan no és usada
telescòpic | telescòpica
telescòpic | telescòpica
Tecnologia
Dit dels dispositius i dels aparells constituïts per parts o elements de diferent amplada que poden penetrar i lliscar els uns dins els altres, com si fossin els diversos elements d’un telescopi, de manera que la longitud del dispositiu o de l’aparell és variable.
programa d’aplicacions Apollo
Astronàutica
Projecte astronàutic dels EUA per a utilitzar els vehicles, els coets i les tècniques posades a punt amb el programa Apollo per a missions espacials tripulades, ja siguin d’òrbita terrestre, ja siguin lunars.
Les experiències programades per a aquest projecte inclouen, entre altres, observació telescòpica orbital, vigilància militar, cartogràfica i comunicacions
grua automòbil
Construcció i obres públiques
Grua de ploma que per a desplaçar-se per carretera és autònoma i no necessita el transport sobre camió.
Per això, cal que el tren de rodatge sigui sobre pneumàtics i acompleixi el gàlib de carretera Disposa de ploma telescòpica d’ànima plena i també d’estabilitzadors
motocicleta
Motocicleta
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.
La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1200 o 1500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus monocilíndric fins a…
estel
Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
Sallent
Sallent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, que travessa el terme de N a S, a partir del congost de Sallent, a l’inici del pla de Bages.
Situació i presentació El terme és un dels més grans de la comarca En el seu estat actual, hom pot dir que el terme de Sallent és el resultat de la suma del nucli històric de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç El terme limita al N amb Gaià, a l’E amb Avinyó, al S amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages i a l’W amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny El municipi comprèn una part del sector septentrional del pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—,…