Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
tenor
Manera d’ésser, caràcter general, tendència, tarannà, d’una persona, d’un escrit, d’un discurs, etc.
tenor
Música
Nom donat al tipus més agut de veu d’home, que sol comprendre aproximadament del do2 al do4.
Hom el classifica, segons la potència i la qualitat de la veu, en tenor buffo , lleuger o di grazia , líric, líric spinto , tenor di forza o dramàtic, graus convencionals segons el repertori de l’intèrpret La classificació dels països germànics inclou el heldentenor tenor heroic, entre altres
tenor
Música
Al segle XIII, fragment gregorià organitzat segons els modes rítmics que serveixen de base a l’edifici polifònic del motet.
tenor
Música
En la polifonia medieval, a partir del segle XII, fragment melòdic procedent primer del cant gregorià i més tard del profà, que hom executava en notes llargues i greus a manera de cantus firmus i sobre el qual es desenvolupava l’organun i el discantus
.
Més tard s’hi afegí una altra veu inferior, el bassus o contratenor bassus
tenor
Música
En el cant gregorià, nota central d’una salmòdia o d’un recitatiu que assumeix la funció de dominant en els diversos modes.
Richard Tucker
Richard Tucker, tenor
© Fototeca.cat
Música
Tenor jueu nord-americà.
Es formà com a cantaire de sinagoga, i no es dedicà a l’òpera fins el 1942 Debutà al Metropolitan de Nova York amb La Gioconda 1945, i fou titular d’aquest teatre des d’aleshores El 1947 es presentà a Itàlia, i actuà en diversos països a Barcelona el 1965, el 1966 i el 1974 Duia en repertori Verdi, Gounod, Bizet, Giordano, etc, i s’especialitzà en el paper d’Eleazar de La juive , de Halévy, que cantà per darrer cop a Barcelona desembre del 1974
Ricard Mayral i Vidal
Música
Tenor.
Fill del compositor Marià Mayral i Doz Saragossa 1878 — Barcelona 1962 Estudià al conservatori del Liceu El 1931 debutà a Barcelona Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50 Posteriorment dirigí grups corals Enregistrà alguns discs
bugle
Família de bugles : a, soprano; b, contralt; c, tenor; d, baríton (bombardí); e, baix (tuba)
Música
Nom de cadascun dels instruments aeròfons de metall que, a l’igual de les trompetes, els trombons i les trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista.
A diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada, i, així com les trompes tenen l’embocadura cònica, aquests la tenen semiesfèrica Deriven de l’antic corn de senyals amb pistons, i foren unificats com a família per A Sax, el 1845, raó per la qual hom els denomina saxhorn La família completa consta de set instruments —del sopranino al contrabaix—, però només els dos més greus formen part habitualment de l’orquestra simfònica la resta gairebé només són emprats en les bandes de música, i, actualment, no tots L’instrument més agut de la família, el sopranino o…