Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
formació de Tremp
Paleontologia
Unitat litoestratigràfica constituïda per dipòsits continentals que daten del Maastrichtià al Paleocè inicial.
També coneguda com a Garumnià, la Formació Tremp es troba exposada al sud dels Pirineus i assoleix una màxima potencia de 800 m a la Conca de Tremp És ben coneguda pel seu registre fòssil, que inclou icnites, ous i ossos de dinosaure sauròpodes, hadrosaures i altres ornitòpodes, teròpodes i anquilosaures
Wann Langston Jr.
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Treballà pel Museu Nacional del Canadà 1954, i fou professor de la Universitat de Texas 1969-86 Des de mitjan segle XX dugué a terme importants aportacions en el coneixement anatòmic i evolutiu de nombrosos grups d’amfibis i rèptils fòssils, entre els quals destaquen dinosaures teròpodes, hadrosaures i ceratòpsids, pterosaures i cocodrils
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…
jaciment de Morella
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleontològic de l’Aptià, al Cretaci inferior, situat a Morella, els sediments del qual tenen una cronologia d’entre 113 i 96 milions d’anys.
Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
concavenàtor
Paleontologia
Gènere de dinosaures carnívors (teròpodes) carcarodontosàurids propis del Barremià superior (Cretaci inferior) de Conca, Castella-la Manxa.
Assolia una llargada mínima de 6 m i es caracteritzava per l’allargament de les espines neurals de dues vèrtebres sacres i la presència d’una filera de petites protuberàncies a l’ulna Hom considera que aquestes protuberàncies eren llocs d’ancoratge d’estructures tegumentàries folliculars, homòlogues a les dels ocells actuals
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…
tiranosaure
Paleontologia
Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes, fòssil, que podia assolir 15 m de longitud total i 8 tones de pes.
És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa visió…