Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sufixoide
Lingüística i sociolingüística
Terme introduït en lingüística per B.Migliorini per designar aquell segon element de certs mots composts que ha perdut parcialment el seu significat originari i ha adquirit un valor de sufix.
Per exemple, - cola en terrícola, agrícola, cavernícola
pipa
© Patrick Harvey
Micologia
Bolet típicament en forma de pipa, de la família de les poliporàcies, de 10 a 20 cm, de consistència dura, de color de caoba o bru purpuri, lluent, amb el capell amb solcs concèntrics i sovint amb una vora ocràcia o groguenca.
Normalment és lignícola, però a vegades és terrícola
caloplacàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens crustacis, especialment calcícoles o corticícoles, amb espores hialines, sovint de coloracions groguenques o vermelloses (presència de parietina).
Caloplaca , crustaci, conté més de 400 espècies Fulgensia , lobulat al marge, sol ésser terrícola
cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
pitó
Herpetologia
Nom de diversos rèptils ofidis de la família dels boids que pertanyen als gèneres Python, Calabaria i Loxocemus
.
Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a…
liquen negre
Micologia
Liquen terrícola fruticulós, de la família de les parmeliàcies, de color verdós o bru, propi de regions fredes o muntanyenques.
Conté un polisacàrid comestible i gelificable en calent, i és emprat com a aliment en països nòrdics i com a remei per a la tos i els refredats
Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…