Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
wireframe
Electrònica i informàtica
Representació esquemàtica d’una interfície gràfica.
En el desenvolupament d’interfícies d’aplicacions informàtiques i pàgines web, la tècnica de disseny mitjançant wireframes permet imaginar el resultat final i intervenir en la fase de disseny, facilitant la comunicació entre els clients, els analistes, els dissenyadors i els programadors Amb la finalitat d’abaratir costos i temps, els wireframes són també utilitzats per la realització de testos d’usuari en substitució de desenvolupaments plenament funcionals
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
Jardins Artigas
Aspecte general dels Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
Testaccio
El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol…