Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
timbrologia
Numismàtica i sigil·lografia
Conjunt de coneixements relatius al paper timbrat.
Estudi encara recent, ha estat afavorit pel catàleg de timbres publicat a Barcelona 1969 per Ángel Allende, que posseeix una collecció important de timbres
martell electromagnètic
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un electroimant, uns contactes i una molla, de manera que, per interrupcions ràpides i alternatives del circuit de la bobina, produeix una successió de cops sobre una campana.
Fou ideat per JPWagner, el 1837, i és emprat en els timbres elèctrics
vibrador
Electrònica i informàtica
Dispositiu que, juntament amb una bobina d’inducció, produeix vibracions en una petita làmina flexible.
Té aplicacions en els timbres, brunzidors i altres avisadors acústics També ha estat emprat com a convertidor mecànic de corrent continu
timbre
Timbre elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana en forma de casquet esfèric metàl·lic i un martellet que, accionat manualment, elèctricament, etc, la colpeix.
Actualment els timbres solen ésser elèctrics i el seu martellet, mogut mitjançant un electroimant martell electromagnètic , és accionat amb un polsador
avisador
Tecnologia
Aparell, dispositiu o mecanisme capaç d’emetre senyals o avisos visuals, auditius o daltra mena per tal d’atreure l’atenció sobre una indicació concreta, sobre una situació que cal modificar o sobre un perill.
Són avisadors les senyalitzacions, els timbres, botzines i sirenes, els aparells d’alarma, etc, així com certs aparells de mesura sovint connectats a circuits elèctrics d’avís
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
orguenet
Música
Instrument musical que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
La seva sonoritat és semblant a la d’un piano, però amb timbres i campanetes incorporats Instrument típic de músics ambulants, adquirí una gran popularitat a Madrid, on era un element important en les verbenas o festes de barri
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen rus.
Deixeble de Skr'abin i de Busoni, el 1933 es traslladà a Suïssa Posseïa una ciència extraordinària dels ritmes i els timbres, i s’interessà per la percussió i la veu parlada De les seves obres cal destacar Epitafio per ABerg 1936, Preludio, Interludio lirico, postludio 1954, Meditazioni sulla maschera di AModigliani 1961 i Worte 1961
Anton von Webern
Anton von Webern
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg zur neuen…