Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
timpà
1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
timpà
Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris
© Corel Professional Photos
Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha timpans…
timpà
Construcció i obres públiques
En un pont amb arcades o en una obra petita de pas, espai que hi ha entre la volta i la imposta.
S'anomena timpà massís o timpà alleugerit segons que aquest espai estigui ple o que s’hi deixin espais buits d’un cantó a l’altre de l’estructura per a reduir la càrrega morta sobre la volta
timpà
Arquitectura
Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant el Renaixement i el Barroc.
timpà
Disseny i arts gràfiques
Bloc massís de la minerva sobre el qual hom col·loca el paper que vol imprimir.
timpà
Disseny i arts gràfiques
Bastidor cobert de pell o de roba i folrat de baieta sobre el qual hom posava, en les antigues premses de mà, el paper que volia imprimir.
timpà
Anatomia animal
Entomologia
Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes format per una fina membrana que comunica per una cara amb l’exterior i per l’altra amb l’acabament d’una tràquea, a l’inici de la qual hi ha unes cèl·lules fonoreceptores.
En els ortòpters hi ha dos timpans, un per banda, bé en els primers segments abdominals, bé en cadascuna de les bases de les tíbies anteriors En les cigales són situats al segon segment abdominal, al costat dels òrgans sonors També n'hi ha en alguns lepidòpters
membrana timpànica
Anatomia
Membrana prima, fibrosa i transparent que separa l’orella mitjana de l’externa (timpà).
Mestre de Cabestany
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor de personalitat desconeguda.
Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb…