Resultats de la cerca

En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del segle VII aC i durant el segle VI aC, i a Sicília una mica més tard segle V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’…

Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat

Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica…

Pertanyia a la família d’Ortàgores, que havia establert la tirania amb la collaboració del sector jònic de la ciutat A la primera guerra Sagrada lluità a favor de Delfos i contra Crisa Establí els jocs pitis a Sició

Hellenista i amic de Montaigne, escriví vint-i-nou sonets d’amor, a la manera de Petrarca, i el Discours de la servitude volontaire ou Contr'un 1576, on exaltava la llibertat i combatia la tirania Traduí Xenofont, Aristòtil i Plutarc

D’origen aristocràtic, lluità activament contra la tirania, per la qual cosa hagué d’exiliar-se dues vegades La seva obra, conservada molt fragmentàriament, és plena d’allusions als esdeveniments polítics del seu temps i influí, sobretot, en Teòcrit i en Horaci Fou el creador del ritme anomenat alcaic

Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana

Esclau de raça negra, ajudà França durant la guerra d’alliberament d’Haití, la qual cosa li valgué el nomenament de governador d’Haití 1804 però en proclamà 1804 la independència i n'esdevingué emperador Reorganitzà Haití com un estat negre El seu govern degenerà ben aviat en una tirania, i perseguí ferotgement la població de raça blanca Morí assassinat