Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
veta
Transports
Nom donat a tots els caps emprats en marineria, excepció feta dels que tenen nom específic.
Hom les anomena veta de tres, veta de quatre, veta de quatre amb ànima , etc, segons que siguin formats per tres cordons, per quatre o per quatre torçats en espiral al llarg d’un altre cordó que és l’ànima, respectivament
lliç
lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat muntura Per…
entat | entada
Heràldica
Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de clavilles, de manera que les clavilles d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
potençat | potençada
Faixa potençada
Heràldica
Dit de la peça o del moble els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de potences de manera que les potences d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
mossat | mossada
Faixa mossada
Heràldica
Dit de la peça o moble els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de cua d’oronella, de manera que les cues d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
floronat | floronada
Heràldica
Dit de la peça longitudinal els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de caps de flor de lis, de manera que els caps d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…