Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tovallola
© Steve Cukrov - Fotolia.com
Peça rectangular de roba que serveix per a eixugar-se la cara, les mans, etc, després de rentar-se o banyar-se.
crepè
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, lli, etc, de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes.
La principal aplicació és la confecció de tovalloles
nuador | nuadora
Indústria tèxtil
Operari pràctic a nuar, especialment el serrell de les tovalloles.
tovalloler
Barra o barres o altre dispositiu on hom penja les tovalloles.
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
Joan Vives i Remolins
Economia
Política
Sindicalista i empresari.
Format de manera autodidacta Treballà en el camp tèxtil, ram en el qual arribà a ser contramestre en una empresa Dedicat al sindicalisme, fou un actiu militant de la CNT Arran de la Dictadura de Primo de Rivera i la situació de precarietat produïda, ofegat, el 1928 s’embarcà, sense recursos, cap a América S'establí a l’Argentina, a Buenos Aires, on ja el 1931 havia obert una petita fàbrica de tovalloles Amb una millor situació econòmica, va fer-hi anar la família Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, s’incorporà al Casal de Catalunya, on fou…
ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que…
filempua
Drap de tela clara i prima que hom brodava amb fil o seda com el canemàs i servia per a fer sedassos, tovalloles, cortines, davants de llits, etc.
Arenys de Munt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona de contacte amb el Vallès Oriental i amb la Selva, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.
Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…
Esparreguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès en gran part a la dreta del Llobregat des del congost del Cairat a la riera de Magarola.
Situació i presentació Limita a llevant amb Olesa de Montserrat, a migdia amb Abrera, vers ponent amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia i amb Collbató, i al sector de tramuntana amb Monistrol de Montserrat del Bages i amb Vacarisses del Vallès Occidental El municipi s’estén en gran part a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola anomenada, en el curs alt, riera de Masquefa, divisòria amb el terme d’Abrera Segueix en direcció oest fins al lloc anomenat de les Tres Rieres Aquí el terme segueix…