Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
tranquil | tranquil·la
Dit d’una persona sense prejudicis ni preocupacions.
bàlsam tranquil
Farmàcia
Preparat galènic obtingut per decocció en oli de fulles de belladona, estramoni, tabac i cascalls.
Hom obté el líquid esprement les fulles i afegint-hi essència de fonoll, de menta i d’altres plantes aromàtiques juntament amb alcohol de 95° És emprat externament com a sedant anodí local
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols
tranquil·litzar
Fer sentir tranquil·litat, llevar la inquietud, l’agitació.
aigües tranquil·les
Pràctica de piragüisme en aigües tranquil·les al delta de l’Ebre
© C.I.C.-Moià
Esport
Massa d’aigua caracteritzada per l’absència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on es fan curses de piragüisme.
marquesat de la Tranquil·litat
Història
Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes
.
La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx
Olaf III de Noruega
Història
Rei de Noruega (1066-93).
Fill del rei Harald III, s’uní al seu pare en l’expedició contra Anglaterra Després de la derrota i la mort del seu pare a mans de Harold II de Wessex, conduí la flota fins a Noruega Regnà conjuntament amb el seu germà Magnus fins el 1069 El seu govern, de caràcter pacífic, fou l’origen del seu sobrenom Organitzà jeràrquicament l’església del seu regne
Núria Albó i Corrons
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994, Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan xiula el…
,
mastí dels Pirineus
Mastí dels Pirineus
Mastologia
Gos de guarda i defensa, gros (70-80 cm els mascles i 62-72 cm les femelles, a la creu) i pesant (45-55 kg, però pot arribar a 70 kg), propi de zones pirinenques i d’origen molt remot.
És tranquil i valent, té el pelatge de color blanc o groguenc, sovint amb taques negres o grises, i el cap fosc