Resultats de la cerca

Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols

És emprat com a relaxador muscular i tranquillitzant Sol produir somnolència, i per això cal controlar-ne l’ús en cas de feines perilloses

És sedant i tranquillitzant Hom l’absorbeix ràpidament per via digestiva, i es metabolitza tot seguit És emprat també com a relaxant muscular en cirurgia, en substitució del curare

Té una acció inhibidora sobre el tronc encefàlic, els ganglis basals, el tàlem i els reflexos polisinàptics produeix una acció antagònica a l’acció convulsiva de l’estricnina i del pentilenetetrazole En casos d’administració prolongada pot produir hàbit

És un oli amb olor d’amina, el seu clorhidrat és un sòlid molt soluble en aigua que es fon a 195°C És una de les fenotiazines més utilitzades, hom l’empra com a tranquillitzant en estats psicòtics i especialment en la deshabituació a l’alcohol, com a antiemètic

Fou descrita per Mundeleer i De Castro 1959 Amb la utilització d’un tranquillitzant major neurolèptic a dosis altes i un analgèsic potent, s’aconsegueix una profunda sedació, analgèsia i esmorteïment neurovegetatiu En aquest estat el pacient resta conscient, amb una conducta com si fos aïllat de l’exterior, s’està immòbil i aparentment lliure de dolor En aquestes condicions té capacitat per a suportar intervencions quirúrgiques importants sense cap necessitat d’altre tipus d’anestèsia L’immediat predecessor de la neuroleptoanalgèsia fou l’estat d’hibernació produït pel còctel lític de Laborit…