Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
titulatura
Història
A l’antiga Roma, conjunt de títols que posseïa l’emperador.
En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat
lleis Papíries
Història
Conjunt de lleis romanes presentades als comicis per la gens Papíria.
Entre elles es destaquen la lex vetus tribunicia , atribuïda a un tal Quint Papiri ~304 aC, que prohibia la consagració d’un temple sense autorització legislativa la lex Papiria tabellaria , que estenia el vot, escrit i secret, als comicis legislatius la lex Papiria , atribuïda al tribú Gai Papiri Carbó Arvina 89 aC, que contribuí a l’ordenació monetària, després d’haver estat concedida la ciutadania als itàlics també cal consignar altres texts jurídics una lex Iulia-Papiria de multarum aestimatione , una altra Lex Poetelia Papiria de nexis , etc
Claudi Neró Tiberi
Història
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la…
Francesc Mestre i Noè

Francesc Mestre i Noè (1929)
© Família Mestre
Literatura catalana
Escriptor.
Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…