Resultats de la cerca

El primer triumvirat fou, de fet, una coalició política privada, de caràcter illegal, conclosa el 60 aC entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l’anarquia l’acord fou renovat el 56 a Lucca Desaparegut Cras, esclatà entre Cèsar i Pompeu la guerra civil, guanyada per Cèsar El segon triumvirat fou format per Octavi, Antoni i Lèpid el 43 aC aquest cop es tractava d’una missió oficial, d’una nova magistratura collegiada amb poders illimitats tres uiri reipublicae…

Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública

A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana del seu…

Diputat dels Estats Generals 1789, durant la Revolució Francesa fou membre del comitè de salut pública, seguretat nacional i del triumvirat, amb Barras i La Révellière-Lépeaux, del Directori 1795-99 Organitzà el cop d’estat del 18 de fructidor 4 de setembre de 1797

Fou un dels prohoms de la revolució del 1810 a Buenos Aires i membre del triumvirat del 1812 Collaborà amb el general San Martín i combaté la secessió artiguista de l’Uruguai Les seves tendències centralistes i monàrquiques, evidents en la constitució del 1819, el feren dimitir

Formà part, amb Robespierre i Saint-Just, del triumvirat del Comitè de Salvació Pública Pel maig del 1794 propugnà d’erigir Catalunya en república independent per a garantir la seguretat meridional de la França revolucionària Acusat de collaborar en l’organització del Gran Terror, fou guillotinat el 9 de termidor

Participà en la revolució toscana del 1848 i, per l’octubre del mateix any, fou president del govern Després de la proclamació de la república toscana formà part del triumvirat amb Guerrazzi i Mazzoni 1849 S'exilià a França 1849-59 Diputat 1861, s’oposà a la política unitarista dels Savoia

Legat del Cèsar a la Gàllia 54, hi féu lleves i, durant la campanya contra Vercingètorix, custodià els campaments petits Fet el segon triumvirat, vencé Cornifici i s’ensenyorí de l' Africa Vetus Després de la batalla de Filipos 45 aC, hagué de cedir la Numídia, i, reconquerida més tard, la lliurà definitivament a Lèpid 40 aC

El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França