Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Lajos Vajda
Pintura
Pintor hongarès.
Estudià a Budapest i, entre el 1930 i el 1934, a París Des del 1934 treballà a Hongria Els seus quadres, dibuixos i collages estan construïts d’objectes i figures de la vida camperola i del culte, i alien motius d’origen hongarès, serbi i jueu L’apropament de la guerra l’impellí a la representació de visions cada vegada més pessimistes i truculentes És el màxim representant del surrealisme a Hongria, que encara actualment hi exerceix una gran influència Entre les seves obres es destaquen Crucifix sobre les teulades i Autoretrat amb icona
Teatre Odeon
Teatre
Local d’espectacles inaugurat a Barcelona abans del 1850, al carrer de l’Hospital (prop de l’actual Teatre Romea), damunt les ruïnes de la biblioteca del convent de Sant Agustí.
Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué…
William Harrison Ainsworth
Literatura anglesa
Escriptor romàntic anglès, autor de truculentes novel·les de tema històric, de poca profunditat moral i psicològica, però dotades de misteri i d’imaginació.
Conreà també el periodisme i es dedicà al negoci editorial, i a Londres obrí un saló literari, freqüentat per Dickens i Thackeray, entre d’altres Destaquen les seves novelles John Chilverton 1826, Jack Sheppard 1839, The Tower of London 1840, Old St Paul’s 1841, Guy Fawkes 1841
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
Llibre de memòries
Historiografia catalana
Annals de la ciutat de València que abracen el període del 1308 al 1644, obra de diversos autors, també coneguda amb el nom de Fastos valentinos.
El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu…
, ,