Resultats de la cerca

Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari…

Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…

Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de…

Militant d’Unión del Centro Democrático UCD, fou secretari d’organització d’UCD-Mallorca entre el 1977 i el 1978, i membre del consell polític estatal d’aquest partit en 1978-80, a més de secretari general de les Balears 1979-80 En les eleccions preautonòmiques de l’abril del 1979 fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca, del qual fou vicepresident en 1979-80 i president en 1982-83 Així mateix, fou membre del govern preautonòmic, el Consell General Interinsular 1980-83, en el qual ocupà la conselleria d’indústria i comerç Participà en la comissió redactora…

Pretesa alternativa de centredreta a UCD, fou absorbida per AP

D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’integrà en la Unión…

La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions del 1977, un…

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático  UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan…

Així, en formar-se el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, els grups sucursalistes PSOE, PTE, etc en foren exclosos Des del 1977, aquest terme ha estat utilitzat pels partits nacionalistes CDC, ERC, UDC, etc per a intentar de desqualificar les organitzacions catalanes de vinculació estatal, i, en particular, CC-UCD i PSC PSC-PSOE

Presidit per Carles Güell i de Sentmenat ingressà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD , per la qual obtingué dos diputats 1979, però, a darrera hora, el gros del partit abandonà el procés d’unificació del centrisme català per la seva excessiva dependència de Madrid i el 1981 s’integrà en els rengles de Convergència Democràtica de Catalunya