Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
unipersonal
Gramàtica
Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte i conjugats només en tercera persona, especialment els que expressen fenòmens naturals, com ara plou, neva (impersonal).
llar unipersonal
Sociologia
Llar formada per una sola persona.
Els canvis en el sistema de valors i en les formes de vida que s’han imposat en les societats occidentals reflecteixen una tendència dominant cap a la reducció de les dimensions de la llar, amb un creixement important de les llars unipersonals Malgrat tot, encara domina l’estructura de la llar nuclear centrada en la parella
judici oral
Dret processal
Judici celebrat davant les audiències provincials (o tribunals col·legiats) per al coneixement dels delictes.
Per al coneixement de certs delictes generalment de menor gravetat són competents els jutjats d’instrucció tribunal unipersonal
quart
Política
Subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.
Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador
administrador | administradora
Economia
Dret civil
Membre de l’òrgan d’administració d’una empresa, de caràcter necessari i permanent que realitza les funcions executives (direcció, gestió i administració) i de representació de la societat, segons les pautes fixades per la junta general d’accionistes.
Pot ser un òrgan unipersonal o pluripersonal consell d’administració Les obligacions imposades per la llei als administradors són prestar les garanties exigides als estatuts informar els accionistes, i redactar, al termini de cada exercici, el balanç de comptes anuals, acompanyat d’un informe de gestió i una proposta de distribució de beneficis
personalitzar
Fer personal (un verb unipersonal o impersonal, com ploure).
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà, germà de Joaquín Calvo Sotelo.
Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’exilià a…
manador
Dret administratiu
Assistent del llevador, òrgan executiu unipersonal dels consells de quart d’Andorra.
Ambdós càrrecs s’exerceixen amb un rigorós torn de rotació, que segueix l’ordre de situació de les cases, de la més alta a la del capdavall de l’aglomeració Els manadors parroquials són nomenats pel consell del comú
societat de responsabilitat limitada
Dret
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte que l’…
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…