Resultats de la cerca

Tingué un caràcter de manifest i hi prevalgueren les idees urbanístiques de Le Corbusier

Creat a principi de segle, la seva densitat demogràfica s’ha estabilitzat a causa de les seves limitacions geogràfiques i urbanístiques

Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació Ha excellit en la defensa d’actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d’àmplies zones del nucli antic palmesà, així com en la defensa d’edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill

Encapçalà les reivindicacions urbanístiques, d’equipaments, etc, dels barris enfront dels consistoris encapçalats pels alcaldes Massó, Viola i Socias Arran de les eleccions municipals del 1979 el seu paper polític minvà força Al començament del segle XXI era present sobretot en la problemàtica dels barris, amb la voluntat de facilitar al màxim el contacte entre els veïns i veïnes i les seves entitats

Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments

Residí des d’infant a Buenos Aires, on estudià dibuix Installat definitivament a Barcelona 1927, collaborà en l’aixecament del pla oficial de la ciutat i hi ha intervingut en diverses planificacions urbanístiques Fou professor de topografia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i conreà la pintura El seu germà Francesc Ramoneda i Puiggròs Barcelona 1905 — 1977, pintor, format també a Buenos Aires, presentà obres a Barcelona, a Madrid, a Tucumán, a Buenos Aires, etc Fou professor de dibuix i pintura de la Universitat de Tucumán 1946-49 i retratà per encàrrec oficial Juan Perón i…

Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels anys vuitanta…

Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya 1727-44 Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia 1759 i conseller d’estat La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria Ministre de marina 1774-80, reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra La revolució del…

Fill del segon duc d’Alba Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez i d’Isabel de Zúñiga Marquès de Vilafranca do Bierzo pel seu matrimoni amb María Pimentel-Osorio Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó Participà el 1512 en la conquesta de Navarra i posteriorment en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia Virrei de Nàpols, reduí la noblesa i combaté els bandolers El 1538 inicià la construcció de fortificacions a la ciutat i al llarg de la costa dugué a terme impotants millores urbanístiques a la capital El 1540 decretà l’expulsió dels jueus del regne Aconseguí d’implantar a…

A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…