Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la…
utilitat
Electrònica i informàtica
Eina informàtica que facilita el maneig de fitxers, directoris, disquets, disc dur, etc i que permet de treballar molt més còmodament i ràpidament que amb el sistema operatiu.
Hi ha diversos programes d’utilitats al mercat els més coneguts i perfeccionats adopten una presentació en la pantalla que ajuda molt l’usuari en operacions bàsiques sobre els fitxers, com la de copiar, traslladar, esborrar, modificar, canviar noms, etc A més, els programes d’utilitats permeten visualitzar una sèrie de característiques dels discs, de les memòries, del sistema operatiu, del tipus d’ordinador, etc, sense els quals no fóra possible de veure-les
utilitat marginal
Economia
Variació de la satisfacció que per a un individu representa la disponibilitat d’una quantitat infinitesimal, en més o en menys, d’un producte.
Aquesta relació entre quantitat de producte i preu de satisfacció o utilitat que li correspon, que té una tendència decreixent, en disminuir aquesta a mesura que augmenta la quantitat de producte en disposició, permet de superar la dificultat de mesurar la utilitat en termes absoluts La seva anàlisi és a la base de l’explicació de la formació dels preus i la distribució de recursos de l’escola neoclàssica marginalisme
anàlisi cost-utilitat
Medicina
Tècnica d’avaluació econòmica en què els costos s’expressen en unitats monetàries i els beneficis en AVAC (anys de vida ajustats per qualitat).
El resultat, expressat com quocient cost/AVAC, es pot utilitzar per a comparar diferents intervencions
declaració d’utilitat pública
Dret
Requisit previ necessari per a procedir a l’expropiació forçosa.
És considerat implícit en determinats supòsits plans d’obres i serveis d’urbanisme o s’ha d’acordar expressament pel consell de ministres quan la llei només ho ha declarat genèricament
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
utilitarisme
Preferència donada a la utilitat.
fruit
Qualsevol producció de la terra que ret una utilitat.
jova
Prestació personal obligatòria a una feina d’utilitat pública.
escola austríaca
Economia
Escola de pensament econòmic, centrada a Viena i una de les tres branques del marginalisme (1870-1930).
El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents Mayer,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina