Resultats de la cerca

Al davant del seu poble travessà el Rin i s’establí a Hispània 409 com a federat de l’imperi Romà 411 Ocupà la Bètica i la Cartaginense i organitzà una expedició a les Balears i a Mauritània

Senyorejà les Balears Es casà amb Amalafrida, germana del rei got Teodoric el Gran Arià de religió, perseguí el catolicisme i desterrà nombrosos bisbes Lluità contra els mauritans

Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic 428 Després de derrotar els sueus a Mèrida, passà a l’Àfrica amb 80000 persones 429, on estengué el seu domini fins a Cartago 439, i ocupà permanentment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília 445 El 455 saquejà Roma, i des de llavors es considerà ja com un sobirà independent Arià de religió, perseguí durament els catòlics, però vers la fi del seu regnat la persecució fou menys aferrissada

Dirigí el seu poble a través de la Gàllia fins a Hispània Fou vençut pels vàndals això no obstant, aconseguí d’establir-se a Gallècia, on constituí un estat sueu

El 414 defensà Marsella contra Ataülf el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci

Amb els marcomans combateren contra Marc Aureli i Còmmode s II, amb qui signaren la pau Envaïren sovint el territori imperial 282, 358, 375 i sembla que alguns s’uniren als vàndals en la conquesta de la península Ibèrica

Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a…

El 484, durant el domini dels vàndals sobre les Illes Balears 427-534, fou cridat a Cartago, juntament amb els bisbes Elies de Mallorca i Opili d’Eivissa, per donar raó de la seva fe davant el rei vàndal Hunneric

El 455, en morir Petroni Màxim successor de Valentinià III, fou elegit emperador pels visigots perquè dirigís la lluita contra els vàndals, que s’havien establert al nord d’Àfrica No havent reexit a obtenir l’ajuda de l’imperi oriental, fou deposat pels visigots el 456

Succeí Alaric II, però, atacat alhora pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona, des d’on demanà ajut a Teodoric, rei dels ostrogots Aquests li restituïren la Septimània, però nomenaren rei Amalaric, i Gesaleic fugí al nord d’Àfrica Morí en intentar de recuperar la corona amb l’ajut dels vàndals