Resultats de la cerca

És conreada en jardins La raça silvestre ssp maritima és comuna als erms de la regió mediterrània

Presenten fulles oposades, sense estípules flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres però amb quatre estams, proveïdes d’un involucel d’hipsofilles, amb el calze més o menys reduït, disposades en capítols o en cimes corimbiformes Algunes dipsacàcies són cultivades com a ornamentals o creixen subspontàniament cardó Dipsacàcies més destacades Dipsacus satinus cardó de paraire Dipsacus fullonum cardó , cardet, pinta Knautia arvensis vídues bordes Scabiosa sp escabiosa Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea vídues Scabiosa cretica herba penyalera Scabiosa stellata cardeta Succisa…

La condició de gaudí no era transmesa als descendents, però sí a les vídues

Autor d’una graciosa paròdia dels aforismes d’Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones

La divisa fou una gerra d’assutzenes ressaltada d’un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l’Antiga Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió

El dret romà en regulava de diverses maneres amb vista a assegurar els drets de certs hereus, sobretot els dels fills adoptats quarta afisiana , dels fills impúbers emancipats sense causa quarta antonina , de les vídues pobres quarta vidual, dels hereus gravats amb llegats falcídia, llegítima, quarta trebelliànica, la majoria de les quals subsisteixen en el dret català

De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad 1814 i els Evangelis 1820 Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues 1832

Aquest orde fou fundat 1233 pel dominic Bartomeu de Vicenza per propugnar la pau interna d’Itàlia, fou posat sota la regla de sant Agustí —amb els vots de castedat conjugal, obediència i protecció de vídues i orfes— i fou aprovat per Urbà IV 1261 Les riques comendes feren degenerar la vida espiritual dels cavallers, els quals acabaren essent dits fratres gaudentes L’orde persistí, precàriament, fins al segle XVIII

Casada el 1475 amb Maties I d’Hongria, introduí la influència cultural italiana a la cort d’aquest país Mort Maties I, s’oposà a la successió del fill natural d’aquest, Joan, i defensà la candidatura de Ladislau VII de Bohèmia, amb el qual es casà 1490 Consolidat rei d’Hongria, Ladislau procurà l’anullació del matrimoni, concedida pel papa Alexandre VI el 1500 Beatriu tornà a Nàpols i, amb les sobiranes vídues de Nàpols i de Milà les Tristes Reines , visqué en un ambient cortesà i humanístic

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals