Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
vaccinoteràpia
Utilització terapèutica de les vacunes.
vacuna
Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions.
Les vacunes anomenades així en record del procediment de Jenner, que fou el primer a utilitzar limfa d’animal afectat de vaccí per a prevenir la verola són elaborades amb gèrmens vius, atenuats o morts, o bé amb secrecions microbianes o amb les albúmines derivades de llur desintegració antivirus Els preparats amb gèrmens vius i virulents, malgrat posseir un fort poder immunitzant, han estat rebutjats pel risc que comporten Les vacunes amb gèrmens atenuats són preparades sotmetent aquells bacteris o virus a unes condicions de vida inadequades pas per la sang d’animals refractaris, conreu en…
anatoxina
Immunologia
Toxina microbiana atenuada que ha perdut una part de les seves propietats tòxiques, però que conserva encara les seves propietats antigèniques, capaces de crear immunitat.
És la base de les vacunes vacuna, vacunació
Albert Sabin
Biologia
Metge i microbiòleg nord-americà d’origen polonès.
Investigà nombrosos virus infecciosos i descobrí i desenvolupà diverses vacunes, com l’antipoliomielítica per via oral Féu també recerques sobre la toxoplasmosi i el càncer
ADN recombinant
Bioquímica
Molècula d’ADN artificial formada de manera deliberadain vitro per la unió de seqüències d’ADN provinents de dos organismes d’espècies diferents que normalment no es troben junts.
S'utilitza per a estudiar l’expressió d’un gen, per a produir proteïnes en el tractament d’una malaltia genètica, vacunes o amb finalitats econòmiques i científiques
Hyacinthe Vincent
Biologia
Bacteriòleg gascó.
Descriví per primera vegada la malaltia infecciosa que porta el seu nom angina de Plaut-Vincent i contribuí a l’obtenció de vacunes i sèrums, especialment contra la gangrena gasosa
Thomas Huckle Weller
Thomas Huckle Weller
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Els seus treballs sobre l’aïllament i el cultiu de virus, com també sobre l’obtenció de vacunes antipoliomielítica, antirubeòlica, etc el feren mereixedor del premi Nobel de medicina de l’any 1954, compartit amb Enders i Robbins
immunoestimulant
Farmàcia
Agent que estimula la resposta immunitària.
En medicina són emprats quan existeix un quadre d’immunodeficiència, en infeccions cròniques i en processos cancerosos Hom els classifica en vacunes i immunoestimulants no específics com són el factor de transferència, el levamisol, la BCG i els coadjuvants
Frederick Chapman Robbins
Medicina
Metge i bacteriòleg nord-americà.
Juntament amb Enders i Weller que compartiren amb ell el premi Nobel de medicina el 1954, descobrí noves tècniques de cultius de virus que facilitaren el coneixement de nous tipus i l’obtenció de vacunes contra malalties víriques, especialment la poliomielitis
atenuació
Biologia
Pèrdua induïda de virulència d’un microorganisme patogen, provocada pel cultiu repetit en medis sota condicions determinades.
En el coneixement d’aquest fet es basa la producció de moltes vacunes ja que l’organisme atenuat conserva la capacitat d’estimular la resposta immunitària de l’hoste, constituïda bàsicament per anticossos que seran funcionals en una eventual infecció pel microorganisme no atenuat