Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
valeriana
Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques
valerianàcies
Botànica
Família de rubials formada per plantes herbàcies o rarament arbustives, de fulles oposades, simples o pinnades, exstipulades; de flors pentàmeres, asimètriques, sovint esperonades o giboses, generalment hermafrodites, amb pocs estams i amb l’ovari ínfer i tricarpel·lar, entomòfiles, i de fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.
Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de Sant Jordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges
àcid valeriànic
Química
Àcid pentanoic, CH3-(CH2)3-COOH.
Àcid monocarboxílic alifàtic que ocorre en l’oli de valeriana És un líquid incolor, d’olor i gust penetrants, poc miscible amb aigua i miscible amb alcohol i èter, que bull a 186°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per oxidació del n -pentanol És emprat en la preparació dels seus derivats i en la d’aromes i perfums
Diego de Valera
Literatura
Escriptor castellà.
Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc
camfè
Camfè
Química
Terpè que en la seva forma levogira es troba en els olis essencials de llimona i valeriana, i en les trementines franceses i americanes; la forma dextrogira és present en els olis de romaní, d’espígol i de ginebre.
És emprat en l’obtenció de la càmfora sintètica Té el punt de fusió entre 51-52ºC i el d’ebullició entre 158,5-159,5ºC