Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Valldeperes

Vista parcial del poble de Valldeperes, a la comarca de la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al N del terme, prop del límit amb el de Bellprat (Anoia), situat a 670 m alt., a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.
Valldeperes
Història
Antiga quadra del municipi de Navars (Bages), al sector NW del terme, en terreny trencat (669 m alt.), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.
L’església Santa Fe és sufragània de la parròquia de Castelladral
Eusebi Valldeperes
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, completà estudis a l’escola de San Fernando de Madrid, on s’establí Residí a París, on fou deixeble de Léon Cogniet, i a Roma Es dedicà preferentment a la pintura d’història Notable retratista, el 1857 fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II
Antoni Fuster i Valldeperes
Literatura
Periodisme
Teatre
Narrador, periodista i autor teatral.
Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938
Manuel Valldeperes i Jaquetot
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la República Dominicana…
,
Meridià
Setmanari
Setmanari català de literatura, art i política, editat a Barcelona del 14 de gener de 1938 al 14 de gener de 1939.
Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic Mirador Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment