Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
lleteria
Oficis manuals
Botiga on venen llet, productes lactis, ous, xocolata, etc.
vaquer | vaquera
Joaquim de Gispert i Anglí
Economia
Negociant i home d’empresa.
Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escribà de cambra, arxiver del tresor, visitador de rendes, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 Inspirant-se en models francesos, crea a Barcelona la primera vaqueria a gran escala 1841 i, a Sant Feliu i a l’Hospitalet de Llobregat, els primers prats artificials El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 El 1847 fundà el Cercle del…
Nau Côclea

Interior del Nau Côclea
© Nau Côclea
Centre d’art dedicat a la investigació, producció i mostra d’art contemporani situat a Camallera, Alt Empordà.
El germen d’aquest centre fou el grup Côclea, que fundà Clara Garí juntament amb Josep Manel Berenguer per mostrar les seves creacions de música electroacústica i multimèdia El 1994 tingué lloc al nucli empordanès de Ventalló una acció artística amb una plantada d’espantaocells, proposada per Ester Xargay i Carles Hac Mor Altres activitats d’aquest tipus, anomenades revistes parlades, es dugueren a terme en diferents espais fins que es trobà una seu estable en una vaqueria de Camallera, que anomenaren Nau Côclea 1999 Des d’aquest any, i fins el 2011, Clara Garí i Montserrat…
Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els…
Josep Fontserè i Mestre
Cascada del parc de la Ciutadella, obra de Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1853.
Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara esmentat —…
Pere Balañà i Espinós
Cinematografia
Economia
Tauromàquia
Empresari de cinema i d’espectacles taurins.
Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e…
,
Almatret

Façana de l’església parroquial de Sant Miquel d’Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…