Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Varese
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial i centre comercial important, situat a la vora del llac del mateix nom, a la zona prealpina S'hi destaquen les construccions aeronàutiques, de motocicletes i bicicletes i la indústria tèxtil de punt Centre d’estiueig important Als afores s’alça el Sacro Monte 867 m alt, amb el santuari de Santa Maria del Monte s XV
Edgar Varèse
Música
Compositor francès naturalitzat nord-americà.
A partir del 1929 explorà les possibilitats dels instruments elèctrics i es dedicà a l’estudi dels principis científics de la música Les seves obres més destacades són Intégrales 1926, on creà el concepte d’espai musical, Density 215 1936, Déserts 1954 i Poème électronique 1958 La seva música, impregnada per la tècnica, té simultàniament una gran llibertat i un gran misteri
Luigi Russolo
Pintura
Música
Músic i pintor italià.
Membre del grup futurista, el 1909 signà el manifest d’aquest moviment, juntament amb UBoccioni i CCarra El 1913, en el manifest L’Art dels sorolls concebé un tipus de música basada en l’organització de sons de qualsevol origen i, amb aquesta finalitat, construí una sèrie d’instruments que anomenà intonarumori , amb els quals féu alguns concerts per Europa Greument ferit a la Primera Guerra Mundial, el 1927 s’establí a París, on es relacionà amb Varese i Honnegger Com a pintor, fou un exponent típic del futurisme
Marco Praga
Teatre
Comediògraf italià, fill d’Emilio Praga.
Fou l’intèrpret amarg i desenganyat dels costums del seu temps És considerat com un dels màxims exponents del teatre verista italià Els seus èxits més grans foren Le vergini 1889 i La moglie ideale 1890
Francesc III de Mòdena
Història
Duc estense de Mòdena i de Reggio (1737-80).
Fill del duc Reinald I Al costat dels francoespanyols a la guerra de successió a la corona d’Àustria, el 1753 s’alià amb Àustria i obtingué fins el 1771 el càrrec de governador de Llombardia El 1771 publicà a Mòdena el codi Estense
Giulio Cesare Bizzozero
Biologia
Metge i històleg.
Participà com a metge militar en les lluites per la unitat italiana al costat de Garibaldi Professor de patologia general a Torí 1872, fou un dels primers a adonar-se de la importancia mèdica de la microscòpia anatomopatològica i publicà el Manuale di microscopia clinica 1879, aviat traduït a l’alemany Fou mestre, entre altres destacats deixebles, de Camillo Golgi
Mario Monti

Mario Monti
© Consell de la Unió Europea
Economia
Política
Economista i polític italià.
Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la presidència de…
Umberto Bossi

Umberto Bossi
Política
Polític italià.
Després d’estudis inacabats de medicina i de dret, a mitjan anys setanta inicià la seva trajectòria política en el moviment autonomista del nord d’Itàlia El 1982 fou cofundador del partit federalista Lliga Autonòmica Llombarda, que el 1989 canvià el nom pel de Lega Nord LN, partit que fonamentava el seu programa en la protesta per la corrupció política al sud d’Itàlia, el drenatge fiscal del nord i la burocràcia de Roma Diputat al Parlament italià 1987-2004, el 1989 fou elegit secretari general de la LN, i en les eleccions locals a la Llombardia del 1990 situà el partit en segon lloc Amb el…
Lucio Fontana
Escultura
Pintura
Pintor i escultor italià d’origen argentí.
Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves generacions d’…