Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
variada
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 40 cm, de cos alt i comprimit, amb una taca negra molt grossa a la part posterior del cap, des de la línia dorsal fins a l’angle de l’opercle, i una taca negra a la base del peduncle caudal, amb aletes ventrals negres i costats amb bandes blaves i daurades.
És hermafrodita i omnívor, i habita a la zona costanera litoral, als rompents, sobre fons rocallosos, i als ports Comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, és freqüent a les aigües dels Països Catalans
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
potatge
Alimentació
Vianda variada i preparada.
Generalment és fet amb llegums secs, verdures i arròs com a components bàsics
vas
vas de terrissa
© Fototeca.cat
Art
Nom genèric de tot recipient de metall, terrissa, vidre, fusta, etc, de forma variada, amb nanses o sense, destinat a diversos usos, especialment a contenir un líquid.
Al Pròxim Orient, abans de la invenció de la ceràmica, es trobaren els més antics exemplars de pedra A partir del cinquè milleni aC aparegueren, sobretot a Nínive i Susa, peces de terrissa de color marró, negre o blanc sobre color cru o crema, amb motius geomètrics Una peça sumèria important és el vas d’ofrena a Gudea A Mesopotàmia també es treballaren vasos en metalls nobles en són un exemple els de la vaixella d’or de les tombes reials d’Ur Els vasos egipcis més antics foren fets amb diversos materials, com ara ceràmica, basalt, diorita i granit Cap al període de l’Imperi Antic hom utilitzà…
estigma
Estigma, a la part central de la flor
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Part apical del carpel encarregada de rebre el pol·len.
És de forma molt variada i sol tenir cèllules papillars que secreten substàncies viscoses
boixac de jardí
Boixac de jardí
Natural Zone (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçada amb les fulles inferiors espatulades i enteres, els capítols grossos, amb lígules radiades de color groc taronja i aquenis tots encorbats en forma de barqueta.
Hom la conrea sovint com a ornamental o per a flor tallada, en diverses varietats dobles, de tonalitat variada, etc, però viu també subspontània La tintura obtinguda amb les flors és reputada de propietats emmenagogues
el Clascar
Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu
discomicets
Botànica
Subclasse d’ascomicets els ascocarps dels quals són apotecis.
Són apògams, i els cossos fructífers, d’estructura molt variada, poden ésser sobre el substrat o a dintre És un grup ampli, al qual pertanyen alguns dels bolets ascomicets més coneguts, com ara les helvelles o les múrgoles
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
lacòlit
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva que ve d’una massa inferior batolítica.
La forma, bé que variada, és generalment en bosses horitzontals d’acord amb els plans de sedimentació de les roques travessades La part superior de les roques sedimentàries és bombada, a causa de la força de la roca intrusiva