Resultats de la cerca

La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…

Fou un dels creadors de la literatura suïssa en llengua francesa S'inspirà en gèneres literaris estrangers Poésies helvétiennes 1782, Conservateur suisse 1855-58, etc

L’extensa monografia Le Léman , publicada en tres volums 1892, 1896 i 1905, una obra amb clara visió de síntesi ecològica, juntament amb el Manuel de Limnologie 1901, l’han convertit en l’iniciador de la limnologia moderna

El suïcidi del seu pare 1956 marcà gran part de la seva nombrosa obra, que comprèn prosa, novella i conte, assaigs, crítica d’art i literària Fou reconegut sobretot per la seva narrativa La confession du pasteur Burg 1967, Carabas 1971, L’Ogre 1973, premi Goncourt, el primer concedit a un autor estranger, Les yeux jaunes 1979, Où vont mourir les oiseaux 1980, Le rêve de Voltaire 1995,  L’économie du ciel 2003, Le vampire de Ropraz 2007, premi Jean Giono, Pardon mère 2008, Un juif pour l’exemple 2009, Le dernier crâne de M de Sade 2009, premi Sade 2010, Hosanna 2013, etc El 1979 fou elegit…

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda…

Professor de física a Basilea, Zuric i Brusselles, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf , que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste 1953, permeté l’exploració de fons marins a més de 10000 m de profunditat

Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort

Format als conservatoris de Madrid i Barcelona, ha treballat bàsicament per al cinema, la televisió i el teatre musical Ha collaborat amb la companyia de dansa Roseland, amb el clown Tortell Poltrona i ha signat les bandes sonores de films com Lola 1985 i Angoixa 1986, de Bigas Luna La senyora 1987, de Jordi Cadena L’illa de l’holandès 2001, de Sigfrid Monleón Tic-Tac 1997, de Rosa Vergés, i dos films d’Agustí Villaronga, Aro Tolbukhin 2002 i Pa Negre 2010, premi Gaudí a la millor música original A partir del 1998 començà a investigar i treballar en l’aplicació de la música a les…

Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300 publicacions, i ha…

Professor a Montpeller i París 1913-1933, sotsgovernador del Banc de França 1926-1929 i director de l’Institut Scientifique de Recherches Économiques et Sociales ISRES Dedicat a l’estudi de la història del pensament econòmic i de problemes monetaris, es manifestà partidari de la teoria quantitativa Publicà Histoire des doctrines économiques, depuis les physiocrates jusqu'à nos jours 1909, amb ChGide, La déflation en pratique 1924 i Défense de l’or 1955