Resultats de la cerca

Mestre de capella de la catedral de Salò i de Mòdena 1586-87, revisà el Graduale Romanum 1591 La seva polifonia religiosa motets, misses i himnes s’inspira en els principis severs de la Contrareforma, mentre que en les seves obres vocals canzonette, villotte , madrigals, etc hi ha una síntesi dels estils anteriors i són plenes d’alegria La seva comèdia L’Amfiparnaso pertany a la línia de la commedia dell’arte

Amb la simpatia tàcita de les forces armades, 40 000 camises negres convergiren, a partir del 27 d’octubre de 1922, sobre Roma El govern Facta presentà la dimissió, i Mussolini, que havia restat a Milà, arribà a Roma el dia 30, cridat per Víctor Manuel III per formar govern La marxa fou idea de D’Annunzio, i l’organitzà Italo Balbo i els altres quadrumvirs De Bono, De Vecchi i Bianchi

Collaborà activament en l’organització del moviment feixista Amb Italo Balbo, Michele Branchi i Cesare de Vecchi formà el directori dels quadrumviri , que posà Mussolini en el poder Fou nomenat director general de seguretat, primer comandant de la milizia i ministre de colònies L’any 1935 s’ocupà de l’alt comissariat de les colònies de l’Àfrica Oriental Italiana i dirigí les operacions d’Etiòpia El 1943 votà en contra de Mussolini Jutjat com a traïdor pel tribunal de Verona, fou executat

Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc

L’any 1959 tingué lloc la fundació del grup, també anomenat Miriorama, amb Giovanni Anceschi, Davide Boriani, Gianni Colombo, Gabriele De Vecchi i Grazia Varisco, que s’hi incorporà el 1960 El 15 de gener d’aquest mateix any s’inaugurà la primera exposició del grup a la Galleria Pater de Milà, que consistia en fotografies d’obres de Boccioni, Calder, Klee i Manzoni, amb notes d’aquests artistes Amb motiu d’aquesta mostra signaren el seu manifest Fins el 1962, el grup organitzà dotze exposicions “Miriorama” a diferents llocs i participaren en diversos esdeveniments i mostres…

Monjo olivetà, fou fundador de l’Accademia dei Floridi de Bolonya 1615, a la qual succeí l’Accademia dei Filomusi 1662 Continuador d’Orazio Vecchi en la producció del madrigal dramàtic, és original en contrasts ambientals de moments delicats i seriosos amb altres d’humor com el contrapunt d’un gos, una puput, un gat i un mussol, sobre un baix que imita el gregorià, al Festino nella sera del giovedì grasso, 1606 La Pazzia senile 1598 i La prudenza giovenile 1607, entre d’altres, formen part d’aquesta producció seva Fou un dels primers a usar el baix xifrat, indicacions de piano i…

Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi…

El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano  refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico , dins del qual pertanyé a l’ala més moderada En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista President de la Cambra de…

El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita  Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…

Vida Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué els intermedis obres dramaticomusicals que s’interpretaven entre els actes d’una obra teatral per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, interpretats als entreactes de la comèdia de Francesco d’Ambra La cofanaria , i el 1569, la música per a la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou…