Resultats de la cerca

L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat…

L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…

L’etiologia és múltiple i, moltes vegades, ignorada tanmateix, com a causes de la flebitis cal esmentar determinats processos infecciosos, intervencions quirúrgiques, alteracions venoses varices i certes malalties i certs estats patològics com la febre tifoide i el càncer La flebitis pot ésser provocada per un trombe inflamatori flebotrombosi o bé originar un coàgul fortament unit a la paret inflamada tromboflebitis Es caracteritza per una hipersensibilitat del lloc afectat, sovint amb vermellor i edema També pot produir febre i dolor El tractament és sobretot amb antibiòtics i anticoagulants

Està relacionada amb un ventall de fenotips diversos que condicionen el risc genètic de trombosi Les complicacions trombòtiques habitualment apareixen abans dels 45 anys i preferentment en el territori venós de les extremitats inferiors Cal sospitar la presència d’una trombofília en individus joves amb episodi trombòtic, en trombosis recurrents sense factors de risc identificables, en trombosis en territoris no habituals i sense causes identificables i en pacients que, tot i rebre el tractament anticoagulant per a una trombosi, en desenvolupen una altra El control dels malalts…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula arteriovenosa,…